40 anys plens d’emocions

La història de l’escola Gayarre es podria dividir en dos grans blocs: l’escola d’abans del 1978 i l’actual.

Els inicis de l’escola Gayarre resten encara confosos perquè, malgrat haver fet recerca en arxius de Barcelona i en arxius estatals, no es troben documents que ens donin certeses de l’inici.

Sabem, per documents que tenim encara al centre, i per relació verbal de persones grans del barri, que l’escola existia ja abans de la Guerra Civil espanyola. Es deia COLEGIO NACIONAL DE NIÑAS GAYARRE. Com el seu nom indicava, l’escola era només per a nenes. Estava ubicada en una torre que, segons explica alguna antiga exalumna d’avançada edat, era la casa dels amos d’una fàbrica del barri, però no hem trobat els documents que confirmin aquest fet. Una única foto de l’època ens dona pistes de com era el vell centre.

La documentació oficial trobada s’inicia el 1975, quan en uns documents de l’ajuntament de Barcelona consta la necessitat de derruir l’escola Gayarre per a fer un edifici nou.

En aquelles dates el barri estava experimentant un fort creixement i un nombrós grup de veïns va presionar a estaments oficials per tal que la nova escola tingués una gran capacitat d’alumnat donada la forta demanda escolar.

Entre la demolició de l’antic edifici i la inauguració del nou, l’any 1978, les nenes de l’escola van fer la seva escolarització en dos espais diferents: les nenes més petites (des de pàrvuls fins a quart de primària) feien classes en un edifici que hi havia al carrer Constitució cantonada amb el carrer Olzinelles, on hi ha l’actual ludoteca, i les nenes més grans (de cinquè a vuitè de primària) eren portades amb autocar a la Casa de la Caritat on hi feien classes en jornada intensiva.

El setembre del 1978 es van iniciar les classes en el nou edifici, l’actual.

Cal tenir present, en la relació d’aquesta història, que el país estava vivint forts canvis socials i demogràfics, i l’escola els vivia en línia directa.

La titularitat de les escoles va passar a ser de la Generalitat de Catalunya, iniciant un camí irreversible de democratització que a les escoles públiques no sempre va ser fàcil.

El nom de l’escola va ser lleugerament modificat, i es va passar a dir COL·LEGI PÚBLIC GAYARRE. L’escolarització ja no es limitava a les nenes sinó que s’obria a tot l’alumnat en general.

L’escola havia de ser només d’EGB -escolarització de 1r a 8è-, amb doble línia, dos cursos de cada, amb 35 alumnes per classe com marcava la llei del moment.

Bé fos per pressions veïnals, o altres motius, es van incloure a la matriculació del nou edifici alumnes de parvulari de 5 anys, amb la qual cosa l’escola va patir d’inici una important massificació, ja que es van haver d’habilitar per a fer-hi classes habituals espais que no havien sigut pensats per a aquesta finalitat. Durant molts anys l’escola va tenir al voltant de 600 alumnes, quasi el triple del nombre actual.

Els patis eren molt més reduïts, ja que només tenia els que pertanyien a l’antic edifici que, a més, estaven afectats pels plans urbanístics del moment perquè eren en la continuació natural del carrer Noguera Pallaresa.

Va ser també durant aquest període que la demografia va baixar poderosament, i les classes no s’arribaven a omplir, amb la qual cosa es va decidir escolaritzar alumnat de quatre anys.

Així i tot, la manca d’espai vital era important, i la petitesa del pati feia que la seva utilització s’anés espaiant durant tot el temps horari, amb la qual cosa les classes es feien, a partir de les 10 del matí, amb el permanent soroll de criatures jugant sota les finestres de les aules. Aquesta circumstància va portar al Consell Escolar del moment a reivindicar a l’Ajuntament la compra d’una nau industrial a tocar del pati de l’escola per a la seva demolició i reconversió en pati. Finalment, la demanda va ser atesa i l’any 1986 es van aconseguir els espais actuals.

L’any 1990, amb la nova llei educativa estatal, la LOGSE, l’escola viu un nou gran canvi: l’escolarització d’alumnat de P3 fins a 6è. Això significa que s’incorporen alumnes de 3 anys i que es deixa de tenir l’alumnat de setè i vuitè. El nombre total d’alumnes del centre baixa molt perquè amb la LOGSE també es canvia la ràtio alumne/aula que passa de 35 a 30 i, més endavant, a 25 com a màxim.

Ja que la demografia continua en descens, l’escola es va convertint a centre d’una sola línia, amb la qual cosa es guanya per al gaudi de l’alumnat espais per a treballs específics, com l’aula de ciències, i per a desdoblaments de grups.

A nivell pedagògic, a partir del moment en que la direcció del centre es porta de forma democràtica i que la Generalitat de Catalunya brinda l’oportunitat d’ajudes per a fer canvis metodològics si es presenten projectes d’interès, l’escola aprofita l’avinentesa i amb l’esforç del claustre i l’ànim de les famílies, es presenten projectes que porten a una important millora educativa:

 

  1. Per a l’ensenyament de l’anglès:
    1. 1996-1997: introducció experimental de l’anglès a P5.
    2. 1997-1998: introducció de l’anglès a partir de P3.
    3. Projectes Comènius. El primer entre els cursos 2000-2003 i el segon del 2003 fins al 2006. Dos en total amb el que comporta de potenciació de la llengua anglesa en intercanvi amb altres centres d’Europa.
    4. 2008-2009: nuclis operatius.
    5. 2012-2013: dos docents d’anglès al centre.
    6. 2016·2018: Erasmus+ project amb l’alumnat de 5è i 6è.
    7. 2018·2019: fusió de l’anglès amb les noves tecnologies i inici de projectes amb Skype.

 

  1. Per a la introducció de les noves tecnologies:
    1. Projecte d’informatització de l’escola l‘any 1992.
    2. Nou projecte d’aprofundiment per a l’informatització 1994.
    3. Projecte TIC: cursos 2004-2007. Preparació de l’escola per a acollir els progressos informàtics i la inclusió de les TIC en els programes d’aula.
    4. 2012·2013: pissarres digitals.
    5. 2015·2016: renovació dels ordinadors de les aules tutorials.
    6. 2016·2017: compra de visualitzadors per algunes aules.
    7. 2016·2017: tallers de robòtica amb LEGO.
    8. 2017·2018: inici del Pla TAC del centre.
    9. 2017·2018: adquisició de robòtica educativa i tallers SCRATCH.
    10. 2018·2019: sistematització de les competències de l’àmbit digital a primària i renovació de més ordinadors.

 

  1. Potenciació de la biblioteca escolar:
    1. 2005-2008: projecte PuntEdu.
    2. 2011-2013: pla d’impuls de la lectura cursos.
    3. 2015·2016: comissió biblioteca.
    4. 2018·2019: grup impulsor de la biblioteca amb coordinació lingüística.

 

  1. Potenciació de les ciències experimentals i les matemàtiques:
    1. 2006-2007: projecte d’Aula de ciències.
    2. 2015·2016: comissió de ciències.
    3. 2016·2017: esporgat i ordre de l’aula de ciències.
    4. 2017·2018: reforma d’uns aula com a aula polivalent de material manipulatiu.
    5. 2017·2018: tallers internivells de ciències experimentals.

L’escola Gayarre, des dels anys 80 del segle passat, quan va iniciar la seva etapa de democratització, ha procurat ser una escola del barri per al barri, obrint les seves portes i implicant-se amb totes les entitats que l’han demanada: Servei de Normalització Lingüística i diferents grups esportius i culturals del barri.

Les famílies que han demanat escolarització dels seus fills i filles a la nostra escola han sigut, majoritàriament, les que han viscut al voltant del centre que està ubicat en un barri de gent treballadora. L’escola ha anat incorporant els canvis que ha viscut el barri en el seu augment demogràfic i arribada de nova població, en un inici provinent de la immigració de la resta d’Espanya i, actualment, amb una comunitat veïnal amb fort creixement de famílies provinents d’arreu del món.

Aquestes pinzellades de la història del centre han sigut escrites per exprofessors i professors del centre, amb un fort recolzament i recerca de Roser Andrés (exdocent i exdirectora del centre).

Les noves pàgines les hauran d’anar afegint els seus nous membres, segur que amb la mateixa empenta i il·lusió que les han viscut els que han tingut el goig de formar part de la família Gayarre.

 

Barcelona, setembre del 2018